Després de tornar de la seva gira per terres asiàtiques, els Berri Txarrak van actuar a el Moscou el 12 de novembre, junt amb el grup taloner: Hexamine. A continuació trobareu algunes fotografies d’aquest trepidant concert

Hexamine

Si Hexamine és una banda difícil de classificar, és pel seu estil personal, en el qual el hard rock es mescla amb melodies acuradament elaborades i arranjaments electrònics per produir una música dinàmica, versàtil i lliure de complexes. Gràcies a aquestes característiques i el seu impactant espectacle, podem entendre perquè hi ha un número creixent de gent que necessita veure’ls en concert.
Aquesta banda, creada a Vic (Barcelona), no té la intenció de seguir els passos d’altres grups anomenats “alternatius”: “Quan vem començar a composar les nostres primeres cançons, sols fèiem el què ja havien fet moltes altres bandes, sense innovar. Però nosaltres no volíem ser com ells i vem començar a fer les nostres cançons seguint la nostre pròpia manera de fer”.
Aquesta important decisió significava que cada membre de la banda era lliure de treure la música que tenien dins seu, produint un variat registre de cançons sense que el grup perdés la seva pròpia i particular identitat.
Aquesta banda té un projecte sòlid, el qual és evident en l’actitud de tots els membres del grup quan es posen a treballar. La importància que donen en fer les coses ben fetes els ha permès gravar un EP amb tres cançons i un vídeo del seu primer single Running in Circles, atraient nombroses crítiques positives.
Més informació: http://www.myspace.com/hexaminesound

Berri Txarrak

El grup de rock Berri Txarrak va sorgir al 1994 com a grup parallel de Gorka Urbizu (guitarra i veu) i Aitor Goikoetxea (bateria), encara que va ser al 1997 quan van començar a dedicar-se exclusivament a aquesta banda, completada aleshores per Mikel López (baix) i Aitor Oreja (guitarrista, qui va deixar el grup a finals del 2004, per a convertir-se en trio). El grup prové de Lekunberri (Navarra) i compte amb cinc discs fins la data, tots ells cantats en euskera i sota el segell discogràfic GOR.

Després d’ autoeditar-se una maqueta amb sis temes, BERRI TXARRAK va obtenir diversos premis a diversos concursos de demos y grups novells, el que var derivar en l’oferta para gravar el seu primer disc, de títol homònim i que va veure la llum a la tardor de 1997. Gravat a Esparza de Galar (Navarra) per Javi Sanmartín, ‘Berri Txarrak’ va irrompre amb força a l’escena de rock euskaldun, gràcies a singles com ‘Lotsarik gabe’, ‘500 urte ta gero’ o ‘Ardifiziala’. En boca dels seus autors, aquest primer disc va suposar una espècie de pont estilístic entre la demo y el seu segon disc, amb el que van donar un salt qualitatiu substancial i van posar les bases pels seus posteriors treballs.

Aquest disc va arribar al 1999 sota el títol de ‘Ikasten’ (trad: aprenent), gravat també als estudis Sonido XXI, aquesta vegada sota producció d’Haritz Harreguy. ‘Ikasten’ va donar la sorpresa gràcies a una evolució poc comú en un segon disc, molt treballat i amb una especial y nova forma d’entendre les cançons. Temes com ‘Ikusi arte’, ‘Ez’ o la mateixa ‘Ikasten’ van obrir la possibilitat de oferir una infinitat de concerts i créixer com a banda.

Fidels al seu ritme natural de composició, dos anys més tard (2001) va arribar ‘Eskuak/Ukabilak’, un disc que va venir a confirmar les bones maneres de Berri Txarrak i els va consolidar com la punta de llança de la vanguardia del rock basc. Gravat a Garate Studios (Andoain) sota la batuta de Kaki Arkarazo, ‘Eskuak/Ukabilak’ (trad: Mans/Punys) conté ‘clàssics’ del repertori de BTX com la incendiaria ‘Oihu’, la metàl·lica ‘Stereo’ o la profunda ‘Biziraun’, que va obtenir el premi ‘Gaztea Saria’ a la millor cançó de l’any. Menció especial al disseny del CD a càrrec de Biktor Andueza. Aquest tercer disc va cridar l’atenció del públic y premsa del Estat, tenint una bona repercussió fora d’Euskal Herria.

Al 2003 va arribar la quarta entrega, ‘Libre ©’, gravat al mateix lloc que l’anterior treball. Aquest disc va suposar un altre gran salt qualitatiu a la carrera de Berri Txarrak i va portar amb ell el beneplàcit de la crítica especialitzada i les primeres gires per Europa (UK, Dinamarca, Alemanya). ‘Libre ©’ és el disc més hardcore de Berri Txarrak, un grup en constant evolució i que cuida molt el seu missatge crític i ple de sentiments. Diversos medis musicals (Rock Sound, Euskadi Gaztea) van apuntar a Libre © com ‘millor disc estatal de rock del 2003′. Destaquen temes como ‘Denak ez du balio’ (a on col·labora Tim McIlrath, cantant del grup dels Estats Units, RISE AGAINST), ‘Hil nintzen eguna’ o ‘Izena, izana, ezina’).

Després d’una llarga gira, el guitarrista Aitor Oreja abandona el grup. Ja al 2005, Gorka, Aitor G. i Mikel decideixen seguir endavant com a trio y es centren en composar el seu cinquè àlbum. ‘Jaio.Musika.Hil’ (trad: Néixer.Música.Morir) es grava a un caseriu a Eraso (Navarra) junt al productor Karlos Osinaga, i es mesclat a USA a mans d’Ed Rose (Kurt Cobain, The Get Up Kids, Motion City Soundtrack), reputat enginyer i un dels estendards del so indie americà. Acte i seguit Berri Txarrak gira per Mèxic i Nicaragua amb una gran acceptació. A l’actualitat el trio es troba presentant els nous temes amb una extensa gira que promet ser intensa, como ho és la seva música.

Berri Txarrak ha participat així mateix en alguns discs recopilatoris com ‘Nafarroa, Hitza Dantzan’ (GOR, 2001); ‘Navarra, tierra de rock’, ‘Tributo a Judas Priest’ (Zero Records, 2000) o l’exitós tema ‘Bisai Berriak’, compost al 2003.

Més informació: http://www.myspace.com/berritxarrak