Posts Tagged ‘grasses’

OQUES GRASSES PRESENTA NOU DISC AL MOSCOU!!!

Des del dia que vam néixer fins ara hem estat vius, de moment és el que fem millor. Ens hem enamorat moltes vegades i sabem anar a pescar, tenim un vaixell i molts dissabtes anem a Montserrat a travessar l’oceà magnífic, bona mar a Montserrat. Si vols venir hem quedat demà.
Fa un any i mig que ja no sabem quan fa que ha començat el moviment oquístic, però el principi i el final és el que menys compta aquest moment, el més important és el very very fuet i les petxines lliures, l’esperit xai i en Chuck Norris, les pedres gratüites i els préssecs, sempre tenint en compte que el seny és una fruita. T’estimem.
Ens agrada tot això i ens agrades tu, perquè sí, perquè ets sexy, i encara que de vegades la gent no t’ho digui portes un sexy a sobre que podries parar un o dos trens. Per això un gran dia vam decidir casar-nos amb tu, si encara no ho sabies esperem que et sembli una bona idea.
Aquest 2014, després d’haver viscut de manera desenfrenada el primer disc “Un dia no sé com”, tenim preparat un segon disc, que ha estat creat a mà alçada. Alguna part s’ha fet amb els peus i d’altres no sabem com. El podreu aconseguir a partir del dia 3 de març a les botigues, als concerts o directament per internet de forma gratüita.
Celebrarem l’aniversari d’algú cada dia, celebrarem l’aniversari del cel, riurem i plorarem junts, farem l’amor sense pensar en res i viurem sense el temps, és un mal invent.
Només valdrà el que creguis que ha de valdre. Que passi tot el que hagi de passar.

http://www.oquesgrasses.com/

IN*DIGNA

que és IN*DIGNA?…
Poesia que acarona la llengua catalana i la tracta amb respecte,crítica social i sobre tot espiritual, RAP amb Q de Qualitat , amb estil, caràcter i tarannà diferent, dinamisme al escenari, força, i una gran dosi d’ironia fruit d’un gran sentit de l’ humor. El In*digna dels In*digna ,ens presenta la idea base, en la seva expressió mes simple.
Senyores i senyors…Això és In*digna.

En els seus inicis, al 2008, van ser finalistes del sona 9, i en el 2009 recullen el tercer premi al TRACK Vendrell, i el premi a la millor lletra al Festival ALTAVEU de Sant Boi,
per acabar traient el seu primer llarga durada ‘ POESIA I GANIVETADES ‘ a finals del 2010.
En el 2011 col·labora amb grups de l’entitat de RAPSODES, LA BUNDU BAND, o LA PEGATINA, trepitjant tots els escenaris possibles, i començant a crear el que seria el seu segon llarga durada, ‘ NO APTE PER INTRANSIGENTS ‘.

OQUES GRASSES presenten el seu nou disc!

Oques Grasses ens presentaran el seu nou disc amb les increïbles col·laboracions de:

* ERNEST CRUSATS (LA IAIA)

* ARNAU TORDERA (OBESES)

* FERRAN I RICARD (STROMBERS)

I MOLTES SORPRESES MÉS!!!!!!

Som uns tius, podríem ser ties, som del nostre poble i podem ser del teu quan vulguis, igual que tu del nostre. Som bona gent, ens agraden els préssecs. Som gent que explica el que viu i el que sent amb cançons i sense cançons, també escoltem quan ho expliquen els altres. A vegades expliquem coses que estan bé i a vegades coses que no valen per res, amb les coses que escoltem passa més o menys el mateix.

Som animals, però no som ocells. En cas de ser Oques Grasses seriem un ocell que no vola, però només som un grup que es diu així. Som el que podem i el que no podem, som el que volem i el que no volem. Hi ha estones que volem i estones que no volem, si ho mirem partint de una perspectiva més realista i clara, som el que podem perquè no som sempre com volem. El llom amb patates ens encanta.

Som moments, som músics, som nosaltres i qui vulguis, som les nostres cançons, som la gent que les escolta i les viu. Som el que pensis que som, podem ser molt, podem ser res.

T’ estimem.

Very Pomelo

A-wamba-baluba-no-noai-no-nai.
Very Pomelo han gravat un disc mediterrani desesperadament descregut amb guitarres ortopèdiques, ritmes que van del punk al circ, i uns vents que a voltes s’apropen al jazz i a voltes s’apropen a l’espagueti western, quan els cowboys ja no eren herois, ni falta que els hi feia. Figaro, Figaro és un disc maleïdament veloç, com les vacances d’estiu. També és viu i vibrant, ja que els petits errors del directe han estat consentits i malcriats fins convertir-se en monstres que s’han apoderat de la cançó, i llavors no et queda més remei que estimar-los. A Thomson, Braun, Corbero, Philisave, un conte de Quim Monzó, s’explica com un escriptor intenta elaborar un relat, però totes les andròmines de la casa es conxorxen a la vegada per sabotejar la seva tasca. Al final, la mateixa lluita acaba essent el relat. Figaro, Figaro de Very Pomelo és una mica com aquest relat, ja que els vicis del directe i la confabulació de la quotidianitat passen d’ésser guerrilles molestes a ser allò que propicia l’obra. Perquè els pomelos saben que la vida moderna és complicada. Afortunadament.

http://www.myspace.com/verypomelo

Josep Montero de les Oques Grasses

Ingredients: vi, nits de divendres, nits de dissabtes, cuques de llum, Josep Montero i Oques Grasses. Una barreja que inevitablement esdevindrà en un projecte.

Josep Montero,que inicialment tocava com a bateria en el grup “Nothimatis” decideix emprendre un nou camí en solitari i composar com a cantant i guitarrista. Així doncs, després de moltes nits tocant en llocs insospitats i indrets inhòspits, endinsant-se en bars, “labavos”, parades de bus, entre d’altres, i abduït per la música Montero coneix a Miquel Portet, un brillant bateria i percussionista, i Arnau Tordera, virtuós guitarrista. A finals d’estiu de 2010 tots tres s’uneixen per formar el grup “Josep Montero de les Oques Grasses” i comencen la seva trajectòria fusionant els ingredients necessaris per elaborar el seu plat: “El reggae a la cassola”.
http://www.myspace.com/oquesgrasses